En un programa recent en la NPR, la ràdio pública nord-americana, titulat Quan les dones van deixar de codificar es demostra que, en els inicis de la informàtica, moltes de les pioneres que van programar les primeres màquines eren dones i durant dècades el nombre de dones que estudiava computació creixia més ràpid que el d'homes. En part, es devia al fet que la programació de codi es veia com una tasca administrativa, que implicava cura en els detalls i moltes hores de mecanografia, per la qual cosa s'entenia com un treball "femení".

Des que s'ha instituït el dia d'Ada Lovelace, en honor a la matemàtica britànica nascuda el 1815 que es considera la primera programadora, s'ha començat a reconèixer el treball d'alguna d'aquestes dones, com Dina St. Johnson, una autodidacta que va deixar la escola als 17 anys i va fundar Vaughan Programming Services, la primera empresa de programari del Regne Unit fundada l'any 1959 i que va acabar tenint com a clients a la BBC o el sistema de ferrocarrils British Railway. O la pionera Stephanie Shirley, coneguda com Steve, que va fundar Freelance Programmers en 1962 des de la taula de la cuina.

La corba de percentatge positiu de les noies respecte als nois va seguir en ascens fins als inicis dels vuitanta, quan el percentatge de noies a les classes del que llavors es deia Computer Science als EUA va fregar el 40%. En canvi, el 2010, estava en un 18%.

Però ... què va passar pel camí?

El mercat va canviar els estereotips: un anunci televisiu del Commodore 64, en el qual sols apareixien homes de negocis davant d'una pantalla i les úniques dones que sortien estaven ben lluny de l'ordinador i, per algun motiu, anaven en banyador.

O l'anunci del microordinador TMS 9900, amb el lema "dos bytes són millor que un", i que mostrava a un home amb una noia a cada costat.

Qualsevol que encengués la tele en els 80 podia veure al protagonista de la sèrie de Médico precoz (un jove Doogie Howser que anys més tard protagonitzaria la sèrie Como conocí a vuestra madre escrivint el seu diari en verd sobre negre.

O la gent jove anava al cinema i gaudia de La venganza de los novatos (1984) o Juegos de guerra (1983), en la que Matthew Broderick era un hacker quinze anys que acabava involucrat en la Guerra Freda mitjançant un videojoc. Fins i tot Disney va acabar apuntant-se al carro el 1986 amb El vuelo del navegante ... totes elles protagonitzades per nois ...

Aquells van ser els anys crucials per a la configuració social de l'ordinador personal: Les empreses del sector es van proposar que cada llar de classe mitjana tingués un PC i que la manera més fàcil era que entrés a través de l'habitació del nen ... però no de la nena. Aquests xavals que van créixer jugant amb els seus Commodore 64 a la seva habitació van arribar a la universitat a principis dels 90 i es va trencar la corba ascendent de noies a les facultats d'informàtica.

Així doncs sembla que les dones dominaven, o almenys compartien el camp de la programació prehistòrica fins que el màrqueting i la cultura popular van decidir que allò era cosa de nois.

Si vols veure més anuncis televisius de les novetats informàtiques dels anys 80 (Windows 1.0, Apple, Macintosh, MS DOS, ... visita aquest enllaç

EL PAÍS