En el marc de la celebració de l'any Turing, l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida, organitza una sèrie d'events amb la finalitat de commemorar les aportacions d'un dels científics més importants del segle XX. Malgrat la seva curta vida, va fer fonamentals contribucions en informàtica, fins al punt de ser considerat un dels pares d'aquesta ciència. Turing va establir els fonaments teòrics de la computació i va avançar idees que, diverses dècades després de la seva mort, continuen plenament vigents.

El programa d'actes en commemoració de l'any Turing a l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida es centra en tres esdeveniments:

Competició Criptogràfica.

Del 8 al 19 d'octubre

La competició criptogràfica té la finalitat de promocionar, promoure i divulgar entre l'alumnat aquestes tècniques i difondre el llegat del científic Alan Turing. Els participants hauran de resoldre tres reptes, consistents en desxifrar missatges xifrats.

PODEU TROBAR LES BASES DE LA COMPETICIÓ CRIPTOGRÀFICA AQUÍ

Cinefòrum. Desxifrant el codi (Breaking the code). 1996.

18 d'octubre, 12h, Sala de Graus EPS

"La pel·lícula mostra la biografia del matemàtic anglès Alan Turing, qui va ser un dels inventors de l'ordinador digital i una de les figures clau en el trencament del codi Enigma, usada pels alemanys per enviar ordres secretes als seus submarins a la Segona Guerra Mundial. Turing va ser també un homosexual a Gran Bretanya en un moment en què això era il·legal i es considerava un risc per a la seguretat del país".

Director: Herbert Wise

Guionistes: Andrew Hodges i Hugh Whitemore

Actors:Derek Jacobi, Alun Armstrong i Blake Ritson

Conferència. "Alan Turing, un genio entre dos mundos"

25 d'octubre, 19h, Auditori del CCCT - Campus de Cappont

A càrrec de Ramiro Moreno, professor del departament de Matemàtica - Universitat de Lleida.

"Alan Mathison Turing, 1912--1954, es un matemático inglés que en su corta vida puso los fundamentos teóricos de lo que luego sería la informática o Computer science. Interesado en la lógica matemática desde muy joven, en 1936 publica On Computable Numbers with an application to the Entscheidungsproblem, que resuelve el "problema de la decidibilidad" o Entscheidungsproblem, problema propuesto por David Hilbert en 1928. Su solución puso en marcha conceptos como el de algoritmo y computabilidad, esencia de la famosa máquina de Turing y fundamentales en la actual informática.

Es conocido su trabajo en el cuartel general británico que criptoanalizaba los mensajes alemanes cifrados por la máquina "Enigma" al principio de la segunda guerra mundial. Su dedicación, junto con la de otro matemático de Cambridge, W. G. Welchman, dió lugar a la llamada Turing-Welchman "bombe", máquina electromecánica que contribuyó al desciframiento de los códigos Enigma y a ganar a la marina alemana la batalla en el Atlántico norte.

Después de la guerra su trabajo continuó en los Estados Unidos, Cambridge y Manchester, trabajo que condujo, junto con el de von Neumann, a la ideación y construcciónde los primeros ordenadores de la historia. Su vida acabó tristemente con una detención policial en marzo de 1952, acusado de tener relaciones homosexuales. Decidió aceptar un tratamiento con extrógenos durante un año, como alternativa a la prision. Su muerte en 1954 por envenenamiento con cianuro aún sigue rodeada de interrogantes".

En el transcurs d'aquest acte es durà a terme el lliurament dels premis de la competició criptogràfica realitzada del 8 al 19 d'octubre.